Agència de traducció a Palma (Mallorca)

La nostra agència de traduccions situada a Palma, la capital de l’illa més gran de l’arxipèlag balear, disposa de traductors especialitzats en traduccions de documents jurídics, comercials, tècnics i d’altres serveis lingüístics.

També oferim els nostres serveis de traduccions a la resta de les Illes Balears: Eivissa, Menorca i Formentera.

 

Serveis de traducció de la nostra oficina a Palma (Mallorca):

 

Més de 100 idiomes i dialectes: alemany, anglès, francès, castellà, italià, portuguès, holandès, rus, polonès, txec, xinès, àrab, etc. Per a altres idiomes, vegeu-ne aquí.

Pot contactar amb un dels nostres assessors al telèfon 901 264 200, de dilluns a divendres, de 9.00 a 18.00 h.

Per rebre un pressupost sense compromís, enviï’ns un correu electrònic a baleares@alphatrad.com amb el seu document(s) i li contactarem al més aviat possible. El pressupost és gratuït i li permetrà comprovar la qualitat del nostre servei.

 

Palma (Mallorca)

Palma és la capital de l’illa de Mallorca i de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Està situada a la part occidental del mar Mediterrani i al sud-oest de l’illa de Mallorca, a uns 250 km a l’est de la península Ibèrica.

La ciutat es troba al centre de la badia de Palma, a uns 13 metres d’altura sobre el nivell del mar. Amb més de 400.000 habitants, Palma és la vuitena ciutat més gran d’Espanya, per població, i la primera de les Illes Balears. Fou fundada amb el nom de Palma pel cònsol romà Quint Cecili Metel Baleàric l’any 123 aC. Després de diverses conquestes per part dels vàndals i els àrabs l’any 903 dC, fou conquerida finalment pel rei Jaume I d’Aragó, esdevenint la pròspera Ciutat de Mallorca, capital del seu propi regne, i decaient després de la incorporació a la Corona d’Aragó el 1279.

Poc després, ja al segle XX, fou protagonista de l’explosió d’un auge turístic intens esdevenint un destí de vacances important durant les dècades dels 60 i els 70. Actualment, constitueix un centre econòmic i cultural notable en l’àmbit insular i autonòmic.

A la ciutat hi havia censats un total de 77.330 habitants de nacionalitat estrangera, que representaven el 19,5% de la població, un percentatge superior a la mitjana nacional. Els estrangers residents a la ciutat procedeixen de diversos països i continents, tot i que les colònies més nombroses són de nacionalitat alemanya, búlgara, italiana, marroquina, argentina, boliviana i colombiana.

Els dos motors principals de l’economia són el turisme i la construcció, relegant a un segon pla la indústria i el sector primari (agricultura, ramaderia, pesca i mineria). Les indústries de l’hostaleria es troben entre les primeres d’Espanya i, fins i tot, d’arreu del món. Les zones que concentren el major nombre de turistes són la Platja de Palma i el centre de la ciutat.
Dins del sector serveis de Palma, la distribució comercial ocupa un lloc destacat. L’educació, amb la Universitat al capdavant, potencia la investigació. La sanitat, principalment l’hospitalària, atén les necessitats de la població de l’àrea metropolitana i el turisme disposa d’una important xarxa d’hotels i restaurants de totes les grandàries i categories. Així mateix, a la ciutat hi ha una àmplia xarxa de sucursals de totes les institucions financeres del país.

El turisme és la principal activitat econòmica a Mallorca i, per tant, a Palma. Tota la seva economia depèn, directament o indirecta de les activitats turístiques a l’illa més gran de l’arxipèlag. El tipus de turisme que caracteritza l’illa és l’anomenat de sol i platja, a causa de la gran quantitat de platges de què disposa l’illa i també a las temperatures del seu clima mediterrani.

Els idiomes oficials a Palma, com a la resta de municipis de l’arxipèlag balear, són el català i el castellà. Els aspectes més destacats del català de Mallorca, anomenat mallorquí, són la neutralització de les vocals «a» i «e» tòniques en [ə], i la utilització de l’article salat (es, sa, ses) en lloc d’«el, la, els i les». A causa de l’alta afluència turística, molts dels seus habitants dominen altres idiomes europeus, principalment l’anglès i l’alemany, i, en un segon pla, el suec, el noruec i l’italià.