Gallec, català i basc. La importància de traduir les llengües cooficials a l’Estat espanyol
En un país tan plural com Espanya, el fet de parar atenció a les llengües cooficials és cada cop més important i, en alguns casos, absolutament necessari per obrir-se camí en les comunitats autònomes bilingües.
La constitució de 1978 estipula que el castellà és la “llengua oficial de l’Estat”, i que “la resta de llengües espanyoles seran també oficials en les comunitats autònomes respectives”. Aquest és el cas del català, oficial a Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana (amb el nom de valencià); del gallec, oficial al territori de la Comunitat Autònoma de Galícia, i del basc, oficial al País Basc espanyol.
Aquestes llengües conviuen en situació de cooficialitat amb el castellà en aquests territoris, per la qual cosa és important oferir un servei de traducció en aquestes comunitats per tal de garantir els drets lingüístics dels ciutadans.
La cooficialitat en l’àmbit públic i institucional
Els ciutadans que viuen en les comunitats autònomes bilingües tenen dret a expressar-se en la llengua que desitgin, per la qual cosa les administracions i institucions públiques garanteixen l’atenció al ciutadà en almenys dos idiomes.
Què passa al sector privat?
En ser un dret, i en molts casos una necessitat, que el ciutadà pugui comunicar-se en la seva llengua materna, cada cop són més les empreses privades que decideixen oferir els seus serveis en català, gallec o basc. En molts casos, l’atenció al client en la seva llengua materna es valora molt positivament i pot millorar la imatge d’una empresa. Per això, el fet de disposar de serveis de traducció en tots tres idiomes esdevé cada vegada més un encert i un aspecte pel qual cal apostar.